Pallarès: la clau de l'èxit d'aquest Valls

Joan Antoni Pallarès, dirigint l'escalafament de l'equip al camp del Camarles
Joan Antoni Pallarès, dirigint l'escalafament de l'equip al camp del Camarles | F.F.G

Quan les coses funcionen i van bé, se sol gaudir i no se sol parar a analitzar el què s'ha fet bé i el que ha provocat arribar fins aquí. A casa de la Unió Esportiva s'ha passat d'una temporada anterior molt dura, on cada partit es feia una muntanya -perquè moralment l'equip estava dessolat a la classificació- a l'eufòria màxima. L'equip està intractable i ara tothom gaudeix i només recorda els bons moments. Però d'un extrem a l'altra no es passa de la nit al dia, i sol ser per alguna cosa.

Pallarès va ressuscitar l'equip quan pitjor estava. I ja ho va començar a fer l'any passat, quan va agafar un equip mort i enterrat a Primera Catalana i amb fuga de jugadors. Inclús va reconduir quant a classificació l'equip i va aconseguir sumar victòries per creure que era possible, tot i que al final de temporada, amb un seguit de derrotes, l'equip ja es va tornar a despenjar i va acabar baixant. Però va recordar una premissa que en el món del futbol s'oblida sovint: la clau de l'èxit és el treball i seguir treballant.

L'equip va acabar baixant de categoria i es va apostar per la continuïtat del míster. La diferència amb altres temporades va ser una: el míster i cos tècnic organitzaven la plantilla del pròxim curs. Calien idees clares i fer una plantilla de nou després del descens i una llarga temporada amb molts jugadors que anaven i venien. Pallarès va treballar ja abans d'acabar la temporada i durant les primeres setmanes d'estiu per fer una plantilla competitiva, amb el pressupost que hi havia per a fer un equip el màxim competitiu. Trucades, converses, reunions... I la plantilla al primer entrenament de pretemporada estava al 90% elaborat. Qui coneix el funcionament del club sap que no és una cosa habitual. Però aquest no va ser només l'únic èxit. Es tenia les coses clares però calia treball. I això també ho assegurava el cos tècnic, un cos tècnic que es coneix a la perfecció d'anys treballant plegats. Amb jugadors compromesos, Pallarès va aconseguir una plantilla on no només hi hagués un bon 11 inicial, sinó una plantilla competitiva, on des del primer a l'últim fossin importants. I per rematar-ho, aconseguia recuperar jugadors de casa i comarca per aquest projecte.

La temporada 2018-2019 no es començava bé i a la primera jornada es perdia a Gandesa, però quan es tenen les idees clares i es creu amb la feina feta, i se segueix amb la línia marcada, tot sol ser més fàcil. Victòria davant l'Ampolla a la segona jornada però a la tercera es tornava a punxar. Ara a La Canonja, amb un partit que es guanyava 0-2 però que es va empatar. L'equip s'estava fent. Molts canvis respecte del curs passat i el tècnic avisava. "L'equip ha d'anar a més i s'està fent". I la següent jornada es tornava a guanyar per encarar 16 victòries seguides fins que es va tornar a empatar i, novament davant de La Canonja. Diumenge es va fer un pas de gegant guanyant -còmodament- al camp del Catllar -segon- i l'equip va celebrar-ho molt eufòricament. S'ha fet un pas important per retornar a Primera Catalana, però com recordava el tècnic, "queden 39 punts en joc". I en són molts i cal mantenir el discurs d'inici de temporada: s'ha de seguir treballant i treballant, i seguir entrenant per sortir cada diumenge a guanyar. I les estadístiques parlen per si soles.

Pallarès, que ja ens ha ensenyat en altres clubs -com el Morell, per posar un exemple- que la clau de l'èxit és el treball, l'organització i tenir les idees clares del que es vol, ha tornat la il·lusió al club i a més, ho fa practicant un bon futbol. Si un nom té aquest Valls 2018-2019 és la de Joan Antoni Pallarès.