Entrevistes
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser
 |
| Ivet Martínez |
El tècnic del Nacional femení de l'Escola Valls Futbol, Ivet Martínez, parla pel Travesser després de què el seu equip hagui fet història al possar-se líder de la 2ª Divisió estatal femenina a falta de 7 jornades per acabar la lliga.
Després d’una jornada històrica viscuda a Sant Andreu, després de la qual l’equip se situa líder per primer cop, com es paeix?Es paeix amb un bon sabor de boca. Realment, era una cosa que estàvem esperant i que estàvem buscant i, al final, ens han acompanyat els resultats i ens hem aprofitat d’aquestes circumstàncies i cal dir que ningú no ens ha regalat res. És un lideratge molt treballat i, finalment, s’ha aconseguit.
Havíeu de jugar abans que el Levante Las Planas, però, finalment, no va ser així, oi?
El Levante, la jornada anterior, ja havia patit una derrota al camp del Girona tot sabent el nostre resultat. Saber un resultat que et pressiona, desfavorable, fa que les jugadores surtin amb més nerviosisme. Aquesta setmana, perquè no li passés el mateix, va decidir canviar l’horari i jugar mitja hora més tard que nosaltres, perquè el resultat no pogués influenciar les jugadores, cosa que tampoc no els va sortir bé, perquè no els va anar bé el partit i nosaltres vam sortir favorables en aquesta situació.
Pel que sembla, davant del Sant Andreu vau aprendre la lliçó de la derrota a Cerdanyola?
Ens fa molta por i patim molt més davant equips que no organitzen, que és futbol directe, que busca el tu a tu, el posar el peu... i nosaltres amb això no sabíem jugar i ho hem corregit. Davant del Cerdanyola ens van sorprendre, però davant del Sant Andreu vam saber aturar-ho.
Com s’han d’afrontar aquests dos partits davant el Barça B i el Levante?
Són dos partits claus. Estan molt motivades i les jugadores han dit per entrenar un dia més. Tenen moltes ganes de guanyar aquests dos partits. Davant del Barça B vam empatar, fet que ens va deixar un mal regust de boca i, davant del Levante, ens hem de treure l’espina clavada de casa i creiem que els podem fer mal i arravatar-los aquesta victòria. Guanyant diumenge tenim un gran què, perquè ens situem amb un bon marge per afrontar el partit davant del Levante amb molt d’optimisme.
Toca la pregunta obligada. Falten set partits de lliga, ¿l’objectiu ara mateix és guanyar aquesta lliga?
Sí. Set partits de vida o mort, cada partit serà una guerra. Al final de la lliga, mirarem on estem situats. Si estem on estem i, econòmicament, Valls i les ajudes que podem tenir compensen, l’Escola haurà de valorar si realment es pot pujar de categoria.
dimecres, 22 de febrer de 2012
 |
| Edu Penco |
"Aquesta lesió és la pitjor notícia des de què jugo a futbol"
El central vallenc Edu Penco estarà entre 6 i 8 mesos de baixa perdent-se el que resta de temporada per una inoportuna lesió. Penco parla del seu estat anímic i de com veu l'equip.
Dilluns vas anar al metge. Finalment t’hauràs d’operar?
Si, finalment, després que el doctor em visitès he de passar per quiròfan. És el millor per a mi. El dia 16 d’Abril tinc visita a Barcelona i hem confirmen la data de l’operació.
Es confirma que et perds tot el que resta de la temporada?
Si, la veritat és que és la pitjor notícia des de que jugo a futbol. Mai havia tingut cap lesió greu hi és un cop molt dur per a mi.
Anímicament, com estàs? L’equip t’està recolzant?
Anímicament estic força bé. Tant jugadors com cos tècnic m’ajuden molt, i això hem fa tirar endavant i no pensar tant amb la lesió. Espero que passi ràpid possible i poder estar l’any qui be al 100%.
A l’inici de lliga vas tenir un paper secundari però mica en mica t’havies guanyat el lloc al centre de la defensa. La lesió arriba en el pitjor moment?
Una lesió així no vols mai que arribi, però si és cert que tant físicament com en confiança estava en el meu millor moment. A més tenir a Herre al costat és una avantatge per fer la feina ben feta. Semblava que amb la marxa la temporada passada de Beto s’havia trobat el substitut perfecte.
Com et trobaves al costat d’Herre?
Beto va marcar molt en aquest equip i és molt complicat trobar un jugador com ell. Com deia abans per mi Herre és un tros de jugador. La veritat que ell m’animava molt quan jo no jugava, i per a mi és un exemple de jugador.
Costa veure els partits des de la graderia?
Costa molt i més sabent que es per a tot lo que queda de lliga. Jo que hem considero mogut i que no puc estar un dia sense entrenar i un diumenge sense jugar a futbol. Per a mi és molt complicat. Però està clar que estaré tots els partits a les graderies , a l’autobús, al vestuari...animant al meu equip.
Tu que estàs dins del vestuari, com veus l’equip tant dins com fora del terreny de joc?
L’equip penso que està més unit que mai amb gent jove que té ganes de tirar amunt. Dins del vestuari hi ha molt bon rotllo, tots som una pinya i això es nota quan sortim al terreny de joc. Es veu un equip treballat i amb molta ambició. Això hem fa sentir orgullós i per aquesta raó els partits des de la grada hem costarà menys.
dimarts, 21 de febrer de 2012
 |
| "Lilo" amb el braçalet de capitana, al Vilar |
"Estem capacitades per guanyar aquesta lliga"
Marta Liria "Lilo" és la nova capitana del femení Nacional de l'Escola Valls Futbol. Davantera de 21 anys, actalment estudia Inef a Barcelona. La jugadora, que va militar durant tres temporades al FC Barcelona és una de les referents d'aquest equip. "Lilo", parla sobre varis temes de l'equip, entre ells, l'aposta de l'Escola Valls Futbol pel futbol femení i quin és l'objectiu de la lliga.
Si, evidentment els resultats de l’última jornada ens han afavorit. El Vic i l’Espanyol B que són els màxims rivals, van perdre punts davant el Girona i el San Gabriel. Això ens ha permès escalar fins la segona posició de la classificació amb dos punts de diferencia per sobre d’aquests.
Quina és la clau per entendre els bons resultats assolits fins al moment?
La clau per entendre els bons resultats que hem aconseguit fins ara són una suma de molts aspectes, el treball, l’actitud i la confiança que posem cada diumenge són les primordials. Des de la porteria fins les línies més avançades, passant per la banqueta, el cos tècnic i el vestidor. Tothom assumeix el seu rol i pren decisions importants en un moment determinat que creen el bon joc, el mantindre la possessió de la pilota i l’harmonia de l’equip, ja que és el que som, un gran equip futbolístic i de persones. Per últim, la humilitat fa molt més fàcil el futbol.
Us ha anat bé aquesta setmana de descans per desconnectar i engegar així el darrer tram de lliga?
Ens ha anat molt bé. A vegades necessites parar i sortir de la monotonia per a poder carregar les piles al màxim i treure el millor de cadascú. Segur que el darrer tram de lliga encara l’agafarem amb més ganes.
Fa pocs dies que t’han anomenat capitana de l’equip tot i haver arribat enguany. Satisfeta de l’acceptació dins l’equip?
La veritat es que em va sorprendre aquesta elecció. Però he de dir que estic molt i molt satisfeta de la integració de l’equip, com m’han rebut i com hem tracten. I aquestes paraules també van dirigides al President i Coordinador d’aquest projecte, així com al cos tècnic. És un grup humà immens i això es veu amb un cop d’ull. S’ha de dir que amb moltes d’elles ja havia jugat anys enrere.
Com a un dels referents ofensius de l’equip, sembla que hi ha una bona entesa entre les jugadores que ocupen la zona ofensiva, no?
Si, la veritat és que si. Tenim bastant entesa entre nosaltres, ja que, com he dit abans, he jugat amb elles anys enrere i durant bastant de temps. Això fa que qualsevol mirada, moviment o gest faciliti l’acció que volem fer. Tenim la sort de que a les línies de darrera, ens acompanyen jugadores amb una àmplia visibilitat de joc i això afavoreix el nostre enteniment.
Tot i que no estaves en l’equip de la temporada passada (Nàstic), sembla que les incorporacions d’aquesta temporada han ajudat a millorar un tema pendent de l’equip de la temporada anterior; el gol.
Està clar que el “gol” ja no és una assignatura pendent, només cal veure la classificació. Som l’equip més golejador i el segon, amb menys gols encaixats. Quan les davanteres no tenen el dia, arriba la línia mitja i et soluciona el partit i quan la línia mitja ni la línia de davanteres tenen el dia, arriba la línia defensiva i et decideix un partit amb les seves incorporacions en atac. Intentem atacar i defendre tot l’equip.
Si parlàvem de la zona atacant, en defensa després de la derrota a casa davant del Levante las Planas sembla que l’equip ha anat millorant en aquest aspecte?
Si, realment l’equip ha anat millorant poc a poc en aquest aspecte. La pèrdua dels 3 punts contra el líder va ser un toc d’atenció i el rodatge de la lliga va passant factura i poc a poc vas “madurant”. Per això, l’últim partit contra el Vilafranca es va veure aquesta gran millora. Va ser un partit complert en tots els sentits, una victòria molt ben treballada. De cada derrota i de cada error se’n aprèn. Si no perdéssim podríem caure en l’error de pensar que tot ho estem fent bé, si més no, la majoria de les coses.
Parlant de futbol i ara que ja portes uns quants mesos jugant i entrenant a Valls. T’ha sorprès, com a jugadora no resident a Valls, que una ciutat de 25.000 habitants engegui un projecte femení com aquest superant a altres ciutats amb molts més habitants?
M’ha sorprès i molt. Quan l’Ivet em parlava al Juliol de tot aquest projecte em feia creus. Ha sigut un “plus”, un vot de confiança i una oportunitat per a demostrar a on pot arribar el futbol femení. L’Escola s’ha convertit en una pionera de la província de Tarragona i això és molt important.
Després d’aquest tram que portem de lliga tothom us situa a final de lliga entre les 5 primeres classificades. És el repte ha assolir realment?
Encara queda molta lliga i poden passar moltes coses, però el nostre objectiu inicial era quedar entre les tres primeres. Ara veient com van les coses i del que som capaces, volem treure més de nosaltres, més sacrifici, més treball, més compromís...En definitiva, volem treure tot el que tenim i lluitarem per la Lliga. Seria una gran satisfacció poder guanyar aquest campionat i el més important és que podem i estem capacitades per fer-ho.
dimarts, 14 de febrer de 2012
"Em de morir amb les botes possades d'aquí a final de temporada per salvar la categoria"
 |
| Omar Oliveras al Vilar |
Omar Oliveras, jugador planenc que milita des de fa varies temporades a la UE Valls parla no tant sols del partit de diumenge, on prefereix no entrar en la polèmica arbitral, sinó també que fa un resum acurat de la situació tant dins de l'equip com dins del terreny de joc així com també de la lliga, en què els vallencs es troben a quatre punts per damunt de la zona de descens.
Partit complicat que es va acabar resolent a darrera hora, no?
Si, la veritat és que si. Sabíem que el Sants era un rival que no vindria al Vilar a ficar-nos les coses fàcils, però durant la setmana ens vam conscienciar tots de que tocava treballar de valent si el que volíem era sumar els tres punts. Vam sortir amb les idees clares i això es va demostrar des de l’inici del partit. Fruit d’això van arribar els gols de Peke i Goma-camps i tot feia pensar que seria un partit mitjanament còmode després del 2-0. Però, quan ja has disputat tota una volta sencera a Primera Catalana, et dones conte de que no es pot donar mai per sentenciat un partit en aquesta categoria i que s’ha d’estar concentrat al màxim els 90 minuts perquè la Primera Catalana t’exigeix molt. A partir d’aquí, entre els penals que van donar vida al Sants i uns mals 10 minuts d’inici de la segona part, van fer que la historia del partit canviés. Tot i això, vam ser capaços de no venir-nos a baix i a base de fortalesa mental, treball i gràcies a l’empenta de la gent que va venir a animar-nos al Vilar, van fer possible resoldre el partit en els darrers instants.
Vas sortir als darrers minuts i vas ser el protagonista amb el gol de la victòria. Suposo que content, no?
Molt content, però encara més pels tres punts aconseguits, que són importantíssims. Després de passar una mala setmana degut a les molèsties a les costelles, no esperava poder entrar a la convocatòria. Finalment, vaig aconseguir entrar i aportar 30 minuts de treball a l’equip i, el gol, ja va ser la cirereta del pastís. El mèrit del gol és de Loro, jo només vaig haver d’acabar la feina. Content si, protagonista no. Dono més importància a l’aturada de Saperas en el penal que podia haver significat l’empat del Sants, ja que això hagués canviat totalment el signe del partit. A part d’això, protagonistes en som tots, del primer a l’últim dels que vam poder participar en la victòria i els que per lesió no van poder participar, però que ens transmeten la força necessària per a treballar de valent ja que ells no poden aportar el seu gra d’arena damunt del terreny de joc.
La nota negativa, l'expulsió. Com va ocòrrer?
Si, la veritat és que l’expulsió hem va deixar un sabor agredolç al final del partit. La considero una mica rigorosa, ja que només vaig fer dues faltes en
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser